De deu a deu
Ramon Canet
VER EXPOSICIÓN
Són les deu del matí. L'estudi de Concha viu un ordre al qual no n'estic gens avesat. Hi ha molta llum a la part alta de Barcelona. Un cavallet, cada pintura al seu lloc i una taula per a feines reposades. La pulcritud governa l'espai. Tot esta mesurat. L'entorn tradueix una gran preocupació estetica. Ja veurem com res d'aixo sera alie a l'obra.
Començam a parlar de pintura. De cop i volta, pareix que som a l'escola, quan ens aturavem davant la feina dels altres i compartíem experiencies, abañs d'emprendre camins tan i tan solitaris. Fa més de trenta anys que conec na Concha. De llavors enc;a l'he vista pintar. L'he perduda i l'he tomada a trobar. Era i és una dona inquieta, tan vividora com volenterosa i aplicada. Elegant i molt pintora. De principi, es va fer amb un bon ofici.
Tal vegada com a reacció a les se ves habilitats innates, ha anat imposant limitacions a la seva expressió. Fora anecdotes, fora massa referents i fora concessions, sobretot fora concessions a si matéixa. Parlam de pintura, amb ella que té un llenguatge purament pictoric. La racionalitat pesa. Des de la raó, cerca la bellesa. Els formats són prudents: una limitació més, una concessió manco. No cerca ni es refugia en l'efectisme. Lluita per una "obra ben feta". L’ho aconsegueix amb molt pocs mitjans. Com al seu entom, també a l'obra esta tot mesurat: el gramatge just del paper, el to adequat del color, la textura precisa i la composició molt estudiada. Del fons, ben treballat, a cada un deIs elements de la composició, ens convida a fer el recorregut per l'obra. Per alla on ella vol. Són moltes subtileses que permeten descobrir el procés de realització.
Als pintors ens agrada veure com esta feta l'obra. En aquest sentit, la pintura de Concha és ben transparent: es pot veure com creix el quadre. També a ella l'he vista créixer. A força d'una gran autoexigencia, cada vegada és més sobria, més concreta.
Hem parlat de pintura, hem anat a dinar, a veure l'exposició de Ramon Casas, a la inauguració del bar d'una amiga. De deu a deu. Torn a Palma. Penso en la pintura. Em venen al cap aquelles obres que, sense pretendre-ho, vaig fer un poc meves. Són, crec, les que obrin camí a na Concha. Són les que ens parlen, no només del seu present, sinó sobretot del seu futur.
Palma, febrer 2001