Concha Sampol reconeix que necessita l'ordre i la perfecció del quadrat, d'aquesta figura en la qual es tanca, "però en la qual després em torno boja perquè em urgeix sortir". 42 quadres presoners de la geometria, però fugitius d'aquest confinament a través de traços imperfectes i colors cridaners que obren un camí diferent cap a l'exterior, deambulen estàtics per les parets de l'Espai d' Art Miquela Nicolau, on aquesta mallorquina va inaugurar ahir a la nit amb l'escriptor i articulista d'aquest diari Biel Mesquida. Sampol comença explicant que el títol de la mostra, Geometries de pintura amarades de Figuracions interiors, és d'aquest literat mallorquí, que també va redactar el text que acompanya el catàleg o quadern d'artista de l'exposició, que romandrà oberta fins al proper 22 de juny.

L'artista, molt donada a experimentar amb els materials, s'ha utilitzat la tècnica mixta sobre bastidor en gairebé totes aquestes obres recents. Vuit peces són pintures sobre paper. "A partir del pigment, m'agrada barrejar el làtex, la pols de marbre i fins i tot el ciment, la qual cosa et torna uns quadres molt matèrics i pesats, que es van realitzant per capes ", matisa Sampol. Aquesta sèrie de pintures matèriques remeten als paisatges interiors de l'artista, que en ocasions s'assemblen a les quadrícules de les parcel·les de terra que Sampol divisa cada vegada que viatja amb avió des de Barcelona a Palma: "La vista aèria quan sobrevuelas l'illa mai deixa de impressionar. Cada vegada que veig Mallorca des del cel em sembla diferent i sempre descobreixo alguna cosa nova".

En alguns d'aquests quadres també s'ha utilitzat la tècnica del collage, que conviu amb delineacions harmòniques i relaxants que la pròpia pintora defineix com "clàssiques". Malgrat això, reconeix que ha procurat imprimir en els llenços un punt de desestabilització, que en si es presenta com una necessitat i sortida personal. "Seria com un salconduit que em permetria fugir de les obsessions -per exemple el meu mania per l'ordre- que sempre ens aguaiten i que d'altra banda m'horroritzen ". Sampol lluita contra la seva condició d'artista perfeccionista i meticulosa amb aquest tipus de pintures, que incorporen línies tortes, taques i canvis bruscos en la paleta de colors. Pintar i dibuixar suposa per a l'artista una vàlvula d'escapament a una personalitat que amb els anys es va tornant hermètica i desconfiada.