Quan na Concha Sampol i jo ens varem conéixer, a finals deis seixa nta, ella ja volia ser pintora i jo escriptora , peró cap de les dues no havia fet més que provatures, més aviat secretes que només havia mostrat als amics de molta confiança. Les nostres vocacions, pero, esta ven dares i per res del món haguéssim renunciat a elles. Per aixo havíem deixat Mallorca i havíem vingut a Barcelona, on na Concha estudiava Belles Arts i jo lletres. Segurament, aquestes sitnilüucls artístiques degueren motivar una mútua simpatía. Per la meya banda, record na Concha com una de les persones més interessants i despertes del Col•legi Major en el qual vivíem. La seva personalitat destacava sobre aguell conjunt de futures uiversitaries en general ja aleshores d'un convencionalisme tan nostrat que fim i tot em sembla que els passa per alt el maig francès. Na Concha a més era, és, una dona molt guapa. Un altre tret que la fe ia diferent.

Com que soc un parell d'anys més vella vaig anarme'n abans del Col•legi Major que na Concha i la vaig perdre de vista. De temps en temps, pero, al gú me'n donava notícies. Així vaig saber que havia exposat a diferents galeries de Mallorca, Barcelona o Girona, amb exit. Ara fa poc fou ella la que em telefona per demanar-me que escrigués unes ratlles de presentació per aquest catàleg, la qual cosa em feu molta il•lusió, per ella, en primer lloc i per la sala a on exposa, en segon. El fet que Joan Gaspar hagui descobert la seva obra em sembla un bon auguri i estic molt contenta de ser- ne un testimoni implicat.

Quan Malevitch va pintar, a comen, aments d'aquest segle que ara acaba, el seu conegut quadre Blanc sobre blanc va iniciar, possiblenlent sense adonar-se'n, una nova expressió pictórica abstracta, oberta a diferents significats, en paraules d'Umberto Eco, i que implicava significants distints, en quatre continents.

El trebal de Concha Sampol m'ha fet pensar amb Malevitch i també, es clar, en Eco, per les moltes lectures que en podem arribar a fer. El que importa, crec, en l'art és el suggeriment, requisit que els quadres de na Concha compleixen en escreix . En I'obra de la pintora mallorquina sovint assistim al pas d'una expressió plastica planimetrica que, finalment, esdevé objectual, volumètrica. L'equilibri de textures, tons de colors reforcen i embelleixen l'efecte lineal de la composició.

Concha Sampol ens propasa obres vives -que en algunes de les seves composicions accentua , emprant materials naturals-, inquietants i alhora plenes de serenitat, d'elegancia. L'equilibri de volums i de colors arrodoneixen l'efecte estètic que aquestes darreres mostres de Concha Sampol ens ofereixen.